CRÒNICA DEL “FRIDAYS FOR FUTURE” DE GENER DE 2021

Divendres 29 de gener realitzem el primer F4F de l’any i segon d’aquest curs 2020-21.

Per començar bé l’any i d’una manera organitzada, la Nuria ens ha compartit un calendari i una agenda fantàstics amb un munt d’il·lustracions, informació, dates importants, codis QR, activitats,
per anar fent durant tot aquest 2021 i després ens ha proposat una manualitat reutilitzant material, per guardar els bolis i llapissos, i decorar amb un calendari fet per nosaltres mateixos/es.

Coincidint amb la celebració el 30 de gener del dia escolar de la no violència i la pau, l’Alicia va contactar amb un centre d’investigació per la pau de la UAB, l'”Escola de Cultura de Pau”. Li va demanar a la Cécile Barbeito, una experta en el tema, si ens podria acompanyar i va accedir. Ens va venir a parlar de ” Pau i conflictes tenyits de lila. Reflexió amb mirada de gènere sobre els conflictes al món, al centre escolar i entre les persones”.

Ens ha explicat que darrera de la fabricació de mòbils i ordinadors hi ha conflictes al món per aconseguir els minerals necessaris. Una bona opció és reutilitzar, reparar i allargar la vida útil dels nostres dispositius, d’aquesta manera afavorim la Pau.

Hem començat plantejant-nos l’impacte de les guerres i com les dones no el pateixen més que els homes però sí de manera diferent. A banda de la violència sexual, pateixen un impacte més indirecte com la repercussió de la tornada dels combatents amb els traumes associats que comporta, més
pobresa, haver de sustentar soles a les famílies, etc.

Ens hem preguntat “per què comencen les guerres?” i hem arribat a la conclusió que té una difícil resposta, ja que no hi ha cap motiu que justifiqui el que comporta una guerra.

Hem parlat del paper de les dones als conflictes armats, ens ha semblat molt trist i injust que hagi guerres, que morin persones, que es destrueixi tot amb les bombes i que hagi nens i nenes que fan de soldat. Sovint es fan servir infants com a soldats perquè solen ser més obedients i manipulables i per la seva capacitat de normalitzar situacions de violència que han viscut des de ben petits. A aquests nens i nenes, ningú no els ha ensenyat cap altra forma de resoldre els conflictes, només coneixen la violència com a resposta i, de vegades, assumeixen un paper actiu, o com ens ha dit la Mireia, una voluntarietat camuflada.

Hem exposat la necessitat no només que hi hagi més dones i altres col.lectius de la societat civil tradicionalment minoritaris a les negociacions de pau, sinó que es tinguin en compte les seves necessitats específiques i el tipus de violència que pateixen. Com a dades rellevants, hem vist que
tan sols el 15’44% de Premis Nobel de Pau han estat dones, o que només el 9% de persones en taules de negociació són dones.

Després de veure un vídeo que ens ha portat la Cécile, hem arribat a la conclusió que aquest darrer fet no és cultural, ja que passa a totes les cultures del món.

La Mar ha dit que és important que tothom participi de la pau perquè tothom hi rep les conseqüències, afecta a tots i a totes, també als nens i nenes. En aquest sentit, hem evidenciat que seria bo incloure a infants i joves en els processos de pau. Tot i que seria complicat que ocupessin un
seient a les taules de negociació, s’haurien de tenir en compte les seves opinions. La Cécile ens ha explicat que un exemple d’això, ha passat a Colòmbia, on es van establir assemblees consultives per preguntar a la població quines necessitats i propostes tenien.

La Cécile també ens ha dit que actualment hi han 30 conflictes armats arreu del món, 20 d’ells a Àfrica i uns 8 a Àsia. Es calcula que hi han uns 300.000 nens soldats.

La conversa ens ha portat a parlar dels videojocs i de les joguines bèl·liques, molts nens i nens hi juguen sense pensar-hi gaire i ens hem plantejat si influeixen en el fet de ser més o menys conflictius. L’Ainoha, la Mar, el Bernat i el David també han explicat els conflictes a l’escola, i com els intenten resoldre.

La Cécile ha distingit entre assetjament, disrupció i conflicte en el marc escolar. Ha remarcat que sovint els conflictes passen més als patis i als passadissos que no pas a l’interior de l’aula.

Sobre l’assetjament, ens ha explicat que el pateixen aproximadament el mateix nombre de nens que de nenes però en els nens sol ser més una violència física i en les nenes, una violència psicològica.

Les famílies tenim un paper molt important educant en la pau i la no violència, tenim una responsabilitat compartida. Malgrat tot, hem de veure el conflicte com a positiu, en el sentit que és una oportunitat per aprendre a autorregular-nos i a resoldre els problemes de manera pacífica. En aquest sentit, la Cécile ens ha recomanat que deixem espai als nens i nenes per portar a terme aquesta autorregulació dels conflictes amb els altres, permetent-los que desenvolupin les seves capacitats per arribar a una resolució per si mateixos/es.

La Cécile ens ha donat algunes pautes per treballar abans de l’aparició del conflicte:

• És important que parlem de les emocions a casa i aprendre a expressar-les, per exemple a través de contes.
• Hem de treballar la comunicació no violenta ni ofensiva.
• Trobar moments per explicar coses personals amb els nostres fills i filles per tal de generar un clima de confiança.
• Parlar més d’un/a mateix/a que de l’altre: millor dir “jo m’he sentit, jo m’he enfadat, jo volia…”, que no pas “tu m’has fet”, “tu m’has dit…”.
• Establir normes, poques però clares, i anar-les revisant de tant en tant.

L’Ainoha ens ha donat una idea genial: quan ens enutgem, podem escoltar música que ens animi.

La Mar ens ha explicat que està bé dir “ho sento”, però que és millor dir “què necessites?”. Això serà molt important per empatitzar amb l’altra persona i poder resoldre el conflicte.

La Cécile ha exposat que, de manera generalitzada, hi ha una manera diferent de comunicar entre homes i dones. Mentre que els homes tendeixen més a fer propostes (més pràctics), les dones expressen més la necessitat de ser i sentir-se escoltades (més empàtiques).

Finalment, el Luca ha compartit que està content perquè el Diego li ha regalat unes sabatilles que són per reutilitzar.

Hem comptat també amb la presència de la Hviti i la Son, que ens han acompanyat molt tranquil·les, són unes mascotes molt PACÍFIQUES!.

Ha estat una experiència molt enriquidora que ens ha ajudat a aprendre, compartir i reflexionar en una companyia immillorable.

Gràcies a les famílies assistents per les seves aportacions i interès, i a la Cécile pel seu temps i dedicació. Sou GENIALS!!!.

Comissió de Coeducació 💜